Avui parlarem, a grans trets, de quina informació podem obtenir a través d’una analítica de sang i quan penso que té més sentit fer-ne

Com, quan, per què fer analítiques?
Personalment no sóc partidària de fer analítiques de sang en totes les situacions.
Si les tens i/o tens previst fer-ne, genial; com més paràmetres es valorin, encara millor. Ara bé, no ho veig indispensable.
En primer lloc, valoraria l’opinió del teu metge. Serà el primer filtre. Segons el teu context es probable que en general t’aconselli fer una analítica anual i, a partir d’aquí, més sovint segons si presentes certes patologies i/o hi ha risc que les presentis.
En segon lloc, et recordaria que abans que qualsevol analítica soc partidària de preguntar. I repreguntar. Per mi, és l’eina principal i més important de l’entrevista clínica. Preguntant podem obtenir moltíssima informació. A vegades suficient.
Si no és suficient, aleshores passaria a valorar…
1. Entenem prou bé el teu problema?
2. Certes proves complementàries ens podrien ajudar a entendre millor el teu problema? Quines podrien ser?
És aleshores que podria entrar en joc aquesta eina d’anamnesi: L’ANALÍTICA. En cada context, uns paràmetres o altres seran més importants. A grans trets m’agradaria destacar:
– Sèrie blanca: recompte i qualitats dels glòbuls blancs -> les cèl·lules principals del sistema immunològic
– Sèrie vermella: recompte i qualitat dels glòbuls vermells -> les cèl·lules sanguínies principals; indispensables per transportar l’oxigen
– Mirar paràmetres de certes hormones (sexuals, tiroidals, etc.) si cal
– Valorar certes vitamines i/o minerals si escau per context (vit D, vit B12, àcid fòlic (B9), ferro, magnesi, calci…)
EN CERTS CONTEXTOS SERÀ MOLT BO TENIR AQUESTS VALORS DE REFERÈNCIA. Certs desajustos hormonals, certs dèficits nutricionals, etc. poden tenir molt a veure amb la teva clínica. PERÒ, recordem, no sempre i en tot moment. PER TANT, PRIMER… context!
