L’entrevista. Per mi, és la base de la recollida d’informació del pacient. La part fonamental que em permet preguntar, repreguntar i entendre millor quin problema presentes

De la mateixa manera que en una entrevista de feina, la finalitat de la qual és obtenir informació de qui ets, què saps fer, etc., en l’entrevista clínica l’objectiu és conèixer quin és el teu estat de salut-malaltia actual.
Moltes persones associen la recollida d’informació a proves complementàries. Personalment no hi estic massa d’acord; si bé són proves que ens poden ser molt útils en certs contextos i que majorment sempre ens aportaran informació interessant, encara ho és més per mi preguntar i repreguntar.
PER QUÈ, QUAN I COM?
Bàsicament, perquè amb nocions de com hauria de ser un funcionament correcte de cada òrgan, i sobretot sistema, fàcilment preguntant podem saber quant lluny o a prop estàs de funcionar més o menys correctament.
Exemples fàcils:
Un professional de salut, com és el meu cas, es forma per saber com es la digestió, com és una circulació venosa correcta, quins nivells d’energia podem tenir al llarg del dia…, i per contra, com es defineix un estat més patològic.
Per tant, quan et pregunti, seràs tu mateix que m’aniràs explicant com funciones. Com et lleves al matí, com et sents, quin estat anímic predomina, quines molèsties refereixes, com de fàcil o difícil t’és digerir certs àpats, quins nivells d’energia presentes al llarg del dia…
És bonic veure com de fàcil pot ser entendre en quin estat de salut-malaltia et trobes. I repeteixo, a través de l’entrevista podem obtenir molta informació. A vegades sufucient. D’altres no tant; seria aleshores que aniria bé complementar-ho amb certes proves; però d’entrada per mi la peça clau sempre serà L’ENTREVISTA.
