Portal sobre salut. Concretament sobre tot el què estigui relacionat amb entendre millor què influencia en el nostre estat de salut i què podem fer per mantenir, millorar i/o potenciar aquest estat
Després de la gestió emocional, diria que l’activitat física és el pilar més important per preservar, potenciar i/o recuperar la salut.
Sovint en aquest tema el que més m’agrada remarcar és que cal tenir molt en compte el context de la persona. No només recomanar activitat física i prou.
Per poder moure’ns, i si és possible, per moure’ns força i normalitzar poder fer activitat física més intensa 2-3 cops per setmana, és imprescindible – si més no per mantenir-ho a la llarga – tenir suficient ENERGIA.
ACTIVITAT FÍSICA i ENERGIA són dos conceptes que van de bracet.
Aleshores, personalment com a terapeuta, abans de proposar a tothom que faci activitat física, que busqui la seva fòrmula, que en parlem, que mirem possibilitats, que l’ajudi a trobar estratègies, centres, persones amb qui poder-la practicar tot sovint, etc. ABANS QUE RES li demano com va d’energia.
Així doncs, mal que em pesi, perquè a vegades és més complex accedir a aquest gran pilar de la salut, em proposo assegurar que la persona tingui ENERGIA. En cas que no en tingui, a grans trets el que revisarem és: descans, emocions i alimentació actuals.
AIXÍ DONCS, RESUM DEL RESUM:
ÉS IMPORTANT L’ACTIVITAT FÍSICA PER A LA SALUT? SÍ, MOLT! PER A LA MAJORIA DE PERSONES, IMPRESCINDIBLE. NO EM CANSARÉ DE RECOMANAR-LA I AJUDAR-TE A ACCEDIR-HI.
ÉS TAN FÀCIL COM FER-NE I JA ESTÀ? NO, EN ABSOLUT! VOLER NO SEMPRE ÉS PODER! SI DEDUÏM QUE NO ÉS UN TEMA DE VOLUNTAT, POTSER S’HI AMAGUI DARRERE UNA MANCA D’ENERGIA QUE CALDRÀ REVISAR I RECUPERAR.
Un dels remeis més antics, naturals i alhora més vigents a dia d’avui. Fàcils d’obtenir; majorment, d’un cost raonable. Cal remarcar que, a més a més, ben usades comporten mínims o nuls efectes secundaris.
Les plantes, per la seva composició, suposen un possible remei terapèutic. N’hi ha de molts tipus; igual que els seus components. Depenent d’aquests últims veurem que les plantes tenen unes o altres propietats.
Una manera fàcil de classificar les plantes seria tenint en compte dues distincions:
Per una banda, quins són els principals components (aquí és on entra el coneixement més de bioquímica, per entendre quines propietats tenen certs components: ja siguin certs olis essencials o certs flavonoides, certs tanins, etc.)
Per altra banda, segons les seves propietats, podem classificar-les per sistemes corporals, segons si incideixen més en uns sistemes o en d’altres (plantes per al sistema nerviós, per al sistema digestiu, per al sistema endocrí, etc.)
Aleshores, per últim, a mode de resum esquemàtic per entendre com utilitzar les plantes com a remei terapèutic, cal tenir en compte que, a part de les propietats que tenen i consegüentment dels sistemes en els quals poden incidir, cal tenir en compte com FER-LES SERVIR. Generalment destaquen 4 formes de preparar-les:
· Format infusió/ decocció: vol dir bullir aigua i després deixar que s’infusioni l’herba per tal que aboqui certs components a l’aigua o bé deixar-la una estona més en ebullició (hi ha plantes més resistents / parts de les plantes més dures).
· Format càpsula (extracte): per diversos processos es pot aconseguir separar els components més terapèutics i/o que més interessen per concentrar-los i encapsular-los, com el mateix nom diu, dins una càpsula i/o bé en forma de comprimit compacte.
· Format líquid (extracte): seria la mateixa idea que la càpsula però el medi en comptes de ser sòlid és líquid (hi ha molts components de certes plantes i/o certes plantes senceres que es poden obtenir mitjançant els dos procediments i que preserven, ambdós, les mateixes propietats).
· Format crema/ungüent/oli: per utilitzar per via tòpica (per la pell). És una altra via d’administració i va sovint relacionada amb temes de cura de la pròpia pell i/o per alleugerir dolors locals.
L’entrevista. Per mi, és la base de la recollida d’informació del pacient. La part fonamental que em permet preguntar, repreguntar i entendre millor quin problema presentes
De la mateixa manera que en una entrevista de feina, la finalitat de la qual és obtenir informació de qui ets, què saps fer, etc., en l’entrevista clínica l’objectiu és conèixer quin és el teu estat de salut-malaltia actual.
Moltes persones associen la recollida d’informació a proves complementàries. Personalment no hi estic massa d’acord; si bé són proves que ens poden ser molt útils en certs contextos i que majorment sempre ens aportaran informació interessant, encara ho és més per mi preguntar i repreguntar.
PER QUÈ, QUAN I COM?
Bàsicament, perquè amb nocions de com hauria de ser un funcionament correcte de cada òrgan, i sobretot sistema, fàcilment preguntant podem saber quant lluny o a prop estàs de funcionar més o menys correctament.
Exemples fàcils:
Un professional de salut, com és el meu cas, es forma per saber com es la digestió, com és una circulació venosa correcta, quins nivells d’energia podem tenir al llarg del dia…, i per contra, com es defineix un estat més patològic.
Per tant, quan et pregunti, seràs tu mateix que m’aniràs explicant com funciones. Com et lleves al matí, com et sents, quin estat anímic predomina, quines molèsties refereixes, com de fàcil o difícil t’és digerir certs àpats, quins nivells d’energia presentes al llarg del dia…
És bonic veure com de fàcil pot ser entendre en quin estat de salut-malaltia et trobes. I repeteixo, a través de l’entrevista podem obtenir molta informació. A vegades sufucient. D’altres no tant; seria aleshores que aniria bé complementar-ho amb certes proves; però d’entrada per mi la peça clau sempre serà L’ENTREVISTA.
Problemes digestius. El pa de cada de dia de molta gent
Per alguns, fa referència a una petita molèstia, però sovint constant. Per d’altres, suposa tenir la major part del temps la panxa inflada.
D’altres manifestaran tenir tendència al reflux i/o a presentar cremor d’estómac.
Tampoc ens serà estrany parlar amb amigues amb tendència al restrenyiment.
ANEM AL GRA. DESGLOSSEM-HO UNA MICA MILLOR PERQUÈ ENTENGUIS QUINS SÓN ELS PRINCIPALS PROBLEMES QUE PODEM PRESENTAR, AMB QUINA PART DEL COS ESTAN RELACIONATS I QUE SUCCEEIX EXACTAMENT.
De forma molt esquemàtica podem dividir el sistema digestiu en 3 parts principals:
ESTÓMAC, INTESTÍ PRIM, INTESTÍ GROS
*Avui no faré referència a altres parts importants com la boca, el fetge, el pàncrees…
Les alteracions principals de l’estómac van relacionades amb:
– Falta d’àcid a l’estómac: comporta digestions més lentes, pesades i dificultoses
– Problemes de tancament de la vàlvula del càrdies (connecta estómac amb esòfag): comporta molta facilitat per presentar reflux, irritació de l’esòfag
– Desequilibri de la segregació d’àcid i/o un desequilibri d’una bactèria molt resistent en aquest tram:,l’Helycobacter Pylori: sovint comporta molèsties a l’estómac i/o úlceres
· Les alteracions principals de l’intestí prim van relacionades sobretot amb:
– Problemes per desglossar certes molècules (lactosa, fructosa, sorbitol, gluten…): parlarem de problemes de tolerància envers aquestes, ja que en no poder-les processar correctament, sensibilitzen i danyen l’intestí prim.
– Fermentació excessiva en aquest tram: comporta una inflor que va en augment al llarg del dia i que sol ser molt molesta perquè no és fàcil de resoldre, sinó que sovint la solució rau en deixar passar les hores sense menjar, deixar-se ajudar per algun complement o planta natural, i/o idealment en evitar que es doni aquesta excessiva fermentació.
– Permeabilitat i sensibilització d’aquest òrgan: afavoreix tota mena de desequilibris secundaris: més inflamació, més inflor, més intoleràncies…
· Les alteracions principals de l’intestí gros van relacionades sobretot amb:
– Problemes per evacuar diàriament el bolus fecal (la femta): veurem que de la “caca ideal” al “gran desastre” hi ha diversos nivells. Tot el que s’allunyi d’una femta lligada, en forma de xurro, que s’evacua fàcilment, que tendeix a ser marró fosc, que s’enfonsa, ens estarà explicant algun desequilibri…
SOBRETOT quan es mantingui en el temps suposarà un reflex que aquest tram no treballa tan bé com podria arribar a fer-ho.
* Recordem, però, que sovint a la vida treure un 6, 7, 8, pot estar molt bé 😊
Una metàfora que no em canso mai d’utilitzar és la d’imaginar els diversos sistemes del cos com un rellotge manual antic compost de moltes peces. Si bé podem incidir de manera local en cada peça el mecanisme que s’hagi alterat, entendrem que l’alteració d’una part a la llarga afectarà la resta i que, per tant, és normal que, quan una part falla, altres peces/parts també es vegin afectades.
Veurem, doncs, que certs problemes d’intolerància poden generar diarrea o restrenyiment. Que presentar digestions lentes afavoreix a la llarga un excés de fermentació a l’intestí prim…
Igualment, doncs, de la mateixa manera que les parts d’un mateix sistema s’afecten entre si, això passa amb els diversos sistemes que ens compon. Recordem que som un sistema de sistemes…
Sí, canvis en el sistema hormonal o en el sistema nerviós, per exemple poden provocar canvis en el sistema digestiu…!
AIXÍ DONCS, ESPERO HAVER-TE AJUDAT A TENIR UNA VISIÓ LOCAL MOOOLT ESQUEMÀTICA DELS PRINCIPALS PROBLEMES DIGESTIUS I, TANMATEIX, QUE NO ENS OBLIDEM MAI DE LA IMPORTÀNCIA D’ALTRES PARTS I/O SISTEMES QUE PODEN TENIR MOLT A VEURE AMB EL DESEQUILIBRI DIGESTIU LOCAL QUE PRESENTEM.
Avui parlarem, a grans trets, de quina informació podem obtenir a través d’una analítica de sang i quan penso que té més sentit fer-ne
Com, quan, per què fer analítiques?
Personalment no sóc partidària de fer analítiques de sang en totes les situacions.
Si les tens i/o tens previst fer-ne, genial; com més paràmetres es valorin, encara millor. Ara bé, no ho veig indispensable.
En primer lloc, valoraria l’opinió del teu metge. Serà el primer filtre. Segons el teu context es probable que en general t’aconselli fer una analítica anual i, a partir d’aquí, més sovint segons si presentes certes patologies i/o hi ha risc que les presentis.
En segon lloc, et recordaria que abans que qualsevol analítica soc partidària de preguntar. I repreguntar. Per mi, és l’eina principal i més important de l’entrevista clínica. Preguntant podem obtenir moltíssima informació. A vegades suficient.
Si no és suficient, aleshores passaria a valorar…
1. Entenem prou bé el teu problema?
2. Certes proves complementàries ens podrien ajudar a entendre millor el teu problema? Quines podrien ser?
És aleshores que podria entrar en joc aquesta eina d’anamnesi: L’ANALÍTICA. En cada context, uns paràmetres o altres seran més importants. A grans trets m’agradaria destacar:
– Sèrie blanca: recompte i qualitats dels glòbuls blancs -> les cèl·lules principals del sistema immunològic
– Sèrie vermella: recompte i qualitat dels glòbuls vermells -> les cèl·lules sanguínies principals; indispensables per transportar l’oxigen
– Mirar paràmetres de certes hormones (sexuals, tiroidals, etc.) si cal
– Valorar certes vitamines i/o minerals si escau per context (vit D, vit B12, àcid fòlic (B9), ferro, magnesi, calci…)
EN CERTS CONTEXTOS SERÀ MOLT BO TENIR AQUESTS VALORS DE REFERÈNCIA. Certs desajustos hormonals, certs dèficits nutricionals, etc. poden tenir molt a veure amb la teva clínica. PERÒ, recordem, no sempre i en tot moment. PER TANT, PRIMER… context!
Avui presentarem un enfocament holístic envers aquest problema de salut. Quines són les diverses causes que poden provocar una manca d’energia mantinguda en el temps i que comporten que no millori sols amb un bon descans?
Com sempre, tenim en compte que simplificarem. Enumerem les causes principals i/o més conegudes relacionades amb una manca d’energia:
DÈFICITS NUTRICIONALS: falta de ferro (provoca anèmia), dèficit important de magnesi, vitamina D molt baixa… Tanmateix, també ho pot causar un dèficit energètic (ingerir menys energia de la que el cos necessita).
CERTS PROBLEMES EMOCIONALS: dificultats per fer front amb algunes emocions, ja sigui perquè ni tan sols en som conscients i/o perquè un cop en prenem consciència no sabem com gestionar-les adequadament.
INFECCIONS CRÒNIQUES NO RESOLTES: darrere d’un cansament crònic també s’hi pot amagar la dificultat del sistema immunològic per resoldre una infecció; conseqüentment, tenim una fuga permanent d’energia, que es queda el sistema immunitari, tot i no ser capaç de solucionar el problema del tot.
DESCANS NO REPARADOR: la pregunta màgica sempre serà… Com et lleves de bon matí? Si ja et lleves cansat, ja podem començar a treballar per entendre què no et permet tenir un descans reparador. Fonamental i imprescindible per tenir energia diàriament.
PROBLEMES DIGESTIUS: la connexió del sistema digestiu amb la resta del cos és cosa seriosa. Quan no sospitem de la resta d’ítems esmentats, estarà molt bé sempre prestar atenció a com està el sistema digestiu. Problemes digestius varis poden estar darrere una manca d’energia. I no és poc freqüent que passi!
L’ESTRÈS. MÉS BEN DIT, L’EXCÉS D’ESTRÈS. EL DISESTRÈS. Si presentes més estrès del que ets capaç de tolerar, molt fàcilment tard o d’hora notaràs que et falta energia. Has demanat més del que pots oferir. Consegüentment estaràs cansat.
Aquest blog, pàgina web pretén ser un lloc online accessible per tothom
A qui penso que li pot interessar?
A tota persona que vulgui aprendre conceptes bàsics i tanmateix molt quotidians que interefereixen en el nostre estat de salut
Què m’agradaria aconseguir amb aquest blog?
Fer més fàcil a la població l’accés a l’educació per la salut. Per mi la salut és un dret fonamental que vull que arribi al màxim nombre de persones possible
Donar-me a conèixer com a professional de la salut, per tal de que si t’interessa la meva forma de treballar, puguis accedir a mi, tenint prèviament informació sobre com plantejo l’estat de salut-malaltia
BLOG DE SALUT 